Iberellus colladoi, Juárez-Ruiz & Altaba, 2022

Juárez-Ruiz, Josep & Altaba, Cristian R., 2022, Evidències primerenques del gènere Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Stylommatophora: Helicidae: Allognathini) al Pliocè inferior de Mallorca, amb descripció d’Iberellus colladoi sp. nov., Nemus 12, pp. 187-193 : 189-191

Iberellus colladoi sp. nov

Fig. 3 A-G

Sinonímia: aquesta nova espècie podria haver estat trobada amb anterioritat, en almenys quatre ocasions:

1992 Iberellus companyoi minoricensis (lapsus calami): Cuerda & Sacarés: pàg. 108 làm. VI, fig. 7.

1995 Iberellus cf. minoricensis : Quintana:pàg. 105, fig. 9.

2010 Iberellus sp. Mas & Ripoll: pàg. 99, fig. 6D.

2015 Iberellus sp. Vicens: pàg. 197, fig. 7.23, 7-76.

Etimologia: en honor a Manuel Collado Fernández, malacòleg mallorquí especialitzat en fauna local.

Locus tipicus: cova Vella de Son Lluís , situada al terme municipal de Porreres ( Mallorca).

Stratum tipicum: dipòsit litoral del Zanclià inferior pertanyent a la unitat de Calcarenites de Sant Jordi ( Mas, 2015).

Material: holotip ( MBCN 21881 ) complet amb conquilla recristal·litzada i parcialment unit a matriu; paratip ( MBCN 21882 ) motlle intern amb àpex no preservat. Ambdós exemplars provenen de la localitat típica ( Fig. 3 ). S’han considerat com a material complementari dos exemplars més (motlles interns) atribuïts a aquest tàxon, provinents del Pliocè des Catius (Calvià).

Descripció: conquilla de mida mitjana (diàmetre màxim de l’holotip: 23,4 mm; Taula 1), força globosa, amb perifèria arrodonida i base un xic deprimida; espira domiforme de 5 voltes convexes, amb sutura moderadament marcada i de creixement lent excepte al darrer quart de volta, que s’eixampla com una trompa (instrument musical) a la part interna però de manera quasi rectilínia a la perifèria; així, la darrera volta ocupa el 28 % del diàmetre major. Obertura ampla (50 % del diàmetre), amplament ovalada, inclinada cap avall uns 40 graus respecte l’eix de creixement previ; llavi molt suaument reflectit i lleugerament engruixit intenament. Umbilic tancat per la cal·lositat columel·lar, que és ben marcada. Protoconquilla arrodonida, petita. Escultura superficial constituïda per línies de creixement fines i apretades. Coloració no observada.

Description : Middle sized Shell (màximum diameter of the holotype: 23,4 mm; Table 1), quite globose with rounded edge and slightly depressed at the base; domiform spiral with 5 convexe whorls, with moderately marked suture and slow growing excepte for the last quarter of whorl, being it hornlike expended at the inner are but almost straight at the edge. The last whorl occupies the 28 % of the major diameter. Wide apertura area (50 % of the màximum diameter), markedly oval, about 40 degrees down-slanted from the previous growing axi; slightly reflected and internally reinforced labrum. Closed umbilicus at the columellar callosity, being this well marked. Rounded and little protoconch. Ornamentation constitued by thin growing lines in a dense patern. No observed color patern.

Diferències ( Fig. 4 ): La forma general d’ I. colladoi sp. nov. és reminiscent de la globositat d’ Allognathus , tot i que se’n diferencia netament per la menor altura de l’espira i la major robustesa del llavi i el cal·lus columel·lar. Diferències més clares es constaten amb I. campanyoni (Rossmässler, 1839) , el qual presenta una espiral més aplanada i una major convexitat a les voltes. Les mateixes diferències es poden apreciar també en I. hispanicus (Rossmässler, 1838) , a les quals s’afegeixen una apertura proporcionalment major, a més d’una notable major mida. I. tanitianus ( Forés & Vilella, 1993) es diferencia de l’espècie aquí descrita per presentar una apertura més elevada respecte de l’eix vertical de la closca i una espiral més aplanada, a més de major convexitat entre la penúltima i la darrera volta. Per altra part, I. pythiusensis (Bofill & Aguilar-Amat, 1924) presenta una major convexitat de la volta i una apertura més deprimida, si bé l’alçada relativa és similar. I. minoricensis (Mittre, 1842) , el congènere morfològicament més afí presenta un contorn similar, si bé té una convexitat lleugerament més marcada, així com una apertura més deprimida.

Distribució geogràfica i estratigràfica: Zanclià inferior de Mallorca, si bé el conjunt de sinonímies suggereixen que l’espècie podria arribar a moments posteriors del Pliocè o fins i tot Plistocè inferior.

Figures

FIGURA 3.Iberellus collOdoi sp.nov.A-C:holotip (MBCN 21881).D-G:paratip (MBCN 21882).Zanclià inferior de cova Vella de Son Lluís,Porreres (Mallorca). Iberellus collOdoi sp.nov.A-C:holotype (MBCN 21881).D-G:paratype (MBCN 21882).Lower Zanclean from cova Vella de Son Lluís,Porreres (Mallorca).

FIGURA 4. Iberellus colladoi sp nov.(basat en l’holotipus i el paratipus de l’espècie) i els tàxons vivents d’Allognathus i Iberellus (basats en exemplars de les col·leccións dels autors i de Manuel Collado):A:I.colladoi, B:A.graellsianus, C:I. campanyonii, D:I.minoricensis, E:I.hispanicus, F: I.pythiusensis, G: I. tanitianus. Iberellus colladoi sp. nov. (based on the holotype and paratype of the species) and the living species of Allognathus and Iberellus (based on specimens from author’s and Manuel Collado’s collections):A:I.colladoi, B:A.graellsianus, C:I. campanyonii, D: I.minoricensis, E:I.hispanicus, F: I.pythiusensis, G: I. tanitianus.

Description