CARINACEA Kroh & Smith, 2010 Superordre CALYCINA Gregory, 1900 Ordre

Forner, Enric & Foix, Arturo Oliver, 2023, L'ús d'un fòssil, Tetragramma sp. (Echinoidea), com fusaiola a l'assentament iber de Moratella, Ràfels (el Matarranya), Nemus 13, pp. 250-259 : 253-255

publication ID

https://doi.org/10.5281/zenodo.17026289

persistent identifier

https://treatment.plazi.org/id/03AD87E5-FF95-6321-A5C0-FBB2FB8EFE8E

treatment provided by

Felipe

scientific name

CARINACEA Kroh & Smith, 2010 Superordre CALYCINA Gregory, 1900 Ordre
status

 

Infraclasse CARINACEA Kroh & Smith, 2010 Superordre CALYCINA Gregory, 1900 Ordre View in CoL PHYMOSOMATOIDA Mortensen, 1904 Família DIPLOPODIIDAE Smith & Wright, 1993 Gènere Tetragramma Agassiz, 1838

Espècie tipus Cidarites variolare Brongniart in Cuvier & Brongniart, 1822, per designació subsegüent Tetragramma sp.

Fig. 3 View FIGURA3 A-B Material: núm. 27172 del Museu de les Terres de l'Ebre. Descripció. Equínid regular de color groc, amb un pes de 10,2 grams. Corona aplanada tant a la superfície apical com a la oral, amb l'àmbit arrodonit, de 26,1 mm de diàmetre. Sistema apical gran, de contorn pentagonal ( Fig. 3B View FIGURA3 ), de mida poc menys que la meitat del diàmetre de la corona, fa 11,5 mm, no es conserven les plaques del sistema apical com passa sempre al gènere. L'alçada és de 10,9 mm; l'índex H /D de 0,42.

Ambulacres rectes amb els parells de porus similars i no diferenciats, fins a l'àmbit uniserials ( Fig. 3B View FIGURA3 ) i des de l'àmbit cap al sistema apical esdevenen biserials; quan es desdoblen el dos parells no estan alineats sinó en ziga-zaga ( Fig. 3A View FIGURA3 ). Cada placa ambulacral disposa d'un tubercle principal de mida similar als de les plaques interambulacrals. Van disminuint de grandària en sentit adapical, tal com minva l'espai interporal.

Les plaques interambulacrals són un poc més amples que altes i disposen cada una d'elles de dos tubercles principals de mida similar; cap a la part apical minva la grandària dels tubercles fins a esdevenir molt menut, primer en una columna i després l'altra. No es pot apreciar, pel desgast de la tuberculació secundaria, l'organització d'aquesta, ni si hi ha àrees nues de tubercles. En algun cas, millor conservat, s'endevina que els tubercles principals són perforats i crenulats.

El peristoma està molt cobert de material i no es pot apreciar ni el contorn, ni la mida ni els solcs branquials.

Al centre del Tetragramma s'ha practicat una perforació perfectament regular de parets llises i polides, amb un diferència petita en el diàmetre del forat, per una part mesura 3,3 mm i per l'altra 2,7 mm. Probablement generat per la introducció i la rotació de la punta del fus que va eixamplant de forma cònica l'obertura per la qual entra. Quasi totes les fusaioles presenten aquesta diferència entre una part i l'altra (Taula 1). La qual cosa ens permet afirmar que la fusaiola va estar utilitzada per fer la seua funció. És possible que per això també presenta els tubercles tan erosionats, per l'ús. També ens permet saber quina era la posició normal d'aquesta fusaiola, la part de dalt ( Fig. 3B View FIGURA3 ), que, curiosament, és la inversa de la posició de vida de l'eriçó, que s'alimenta d'algues pasturant per les roques i té la boca (el peristoma) a la part de sota, i l'anus (periprocte) al damunt ( Fig. 3A View FIGURA3 ), tots dos al centre, amb simetria radial. La perforació suposa temps per fer-la i molta cura per no trencar el fòssils, aquest Tetragramma té una esquerda i sovint es trenquen.

Nota. El conjunt de caràcters següents: els tubercles primaris perforats i crenulats, de grandària similar tant als ambulacres com als interambulacres, dos tubercles principals de mida semblant a cada placa interambulacral i porus ambulacrals en una sèrie a la part adoral però que desdoblen en dues series a la part apical, condueixen a classificar l'equínid dins del gènere Tetragramma . La conservació de l'exemplar (el peristoma està cobert i no permet veure els solcs branquials, ni la forma i la mida) i la incertesa de l'edat exacta no permeten, amb garanties, assignar l'espècie, per la qual cosa se'l deixa classificat a nivell genèric.

Darwin Core Archive (for parent article) View in SIBiLS Plain XML RDF